La documentació com a pilar de la mantenibilidad en projectes Drupal
Després de sis anys navegant entre el backend i el frontend, he après que la qualitat del codi no es mesura només per la seva eficiència en temps d’execució, sinó per la seva capacitat de ser entès i evolucionat per altres. En el desenvolupament de programari, especialment quan treballem amb frameworks robustos com Drupal, el codi és llegit moltes més vegades de les que és escrit.
En el fons, l’escalabilitat del coneixement és el que permet que un projecte creixi sense dependre de la memòria d’una sola persona, i és aquí on la documentació es converteix en un actiu estratègic.
Sovint, sota la pressió dels terminis de lliurament, caiem en la fal·làcia de creure que el codi “s’explica sol”. Tot i que és cert que una bona arquitectura i un naming correcte ajuden, la realitat d’un projecte a llarg termini és diferent. Sis mesos després d’implementar un mòdul custom, la lògica de negoci que semblava evident es difumina, i el que queda és una implementació que requereix context per poder ser modificada sense introduir regressions.
Documentar la intenció, no la implementació
L’objectiu de la documentació no és redundar sobre la sintaxi. Un comentari que expliqui que una línia assigna una variable és soroll visual. El valor real rau a documentar el “per què”.
En arquitectures complexes de Drupal, on interactuem amb hooks, serveis i esdeveniments, és vital explicar la raó de negoci que hi ha darrere d’una decisió tècnica. Per què estem alterant aquest formulari concret? Quina casuística de vora estem evitant en forçar aquest tipus de dada? Aquesta és la informació que estalvia hores de depuració a l’equip i que afavoreix una veritable escalabilitat del coneixement dins del projecte.
L'estandarització redueix la càrrega cognitiva
La documentació comença en el mateix codi. La consistència en les convencions de programació actua com una documentació implícita que facilita la lectura.
En el nostre flux de treball, per exemple, mantenim una adherència estricta a estàndards com l’ús de camelCase per a la definició de variables. En estandarditzar $userProfile o $nodeId davant d’altres variants, eliminem la fricció mental d’haver d’interpretar estils diferents. Quan tot l’equip segueix la mateixa partitura, el desenvolupador pot centrar-se en la lògica algorítmica i no en desxifrar la sintaxi particular de cada autor.
El valor dels DocBocks i del tipatge estricte
Amb l’evolució de PHP cap a un llenguatge fortament tipat, les signatures de les funcions són més expressives que mai. Tanmateix, els DocBlocks continuen sent indispensables a les nostres classes i serveis.
Més enllà de llistar paràmetres, un bon DocBlock ha de definir el contracte de la funció: quines excepcions pot llançar, quines assumpcions fa sobre l’estat del sistema o quin format específic espera en un array de configuració. En un entorn col·laboratiu, això permet que altres desenvolupadors consumeixin els teus serveis amb confiança, sense necessitat de fer enginyeria inversa per entendre dependències ocultes.
Conclusió
Documentar no és una tasca administrativa final; és una part intrínseca del desenvolupament professional. És un exercici d’empatia cap a l’equip i cap al nostre propi “jo futur”. Sense escalabilitat del coneixement, cada canvi es torna més costós i el projecte depèn en excés de qui el va construir inicialment.
Un codi ben documentat és un actiu que redueix el deute tècnic, facilita l’onboarding de nous membres i assegura la longevitat del projecte més enllà de la memòria individual dels seus creadors.