Durant anys, el disseny en grid ha estat una espècie de dogma sagrat per als dissenyadors web. Des que el 960 Grid System i Bootstrap ens van ensenyar a alinear divs com si anessin soldats, el grid ha dominat la manera en què construïm i entenem les interfícies digitals.
Però ara estem en 2025. La forma en la qual consumim contingut ha canviat radicalment: pantalles de totes les grandàries, disseny mòbil primer, layouts líquids, animacions complexes i experiències cada vegada més personalitzades. I la pregunta comença a ressonar entre dissenyadors i desenvolupadors: continua tenint sentit dissenyar amb grids en ment?
Una breu història del grid
Per a entendre per què aquest dubte és rellevant, primer cal mirar enrere. El concepte de “grid” no neix amb el desenvolupament web, sinó amb el disseny gràfic tradicional. En l’era analògica, les grillas eren fonamentals per a maquetar revistes, periòdics i llibres. El seu objectiu era clar: aportar ordre, equilibri visual i facilitat de lectura.
Amb l’arribada del disseny web, aquesta filosofia es va traslladar al píxel. Frameworks com 960gs, Bootstrap o Foundation van convertir les grillas en eines de desenvolupament front-end. Ja no era només un concepte visual, sinó també una manera de codificar l’estructura del contingut.
El grid avui: eina o camisa de força?
En ple 2025, ja no vivim en l’era del 12-columnes rígid. Les tecnologies modernes com Flexbox i CSS Grid ens han alliberat de moltes limitacions antigues. Podem posicionar elements com vulguem, fer dissenys fluids, dinàmics, responsivos… i fins i tot asimètrics.
A més, estem vivint una explosió de creativitat visual en la web. Dissenys trencats, composicions que juguen amb el caos aparent, interfícies que se senten més vives i menys mecàniques. Tot això ha fet que molts es preguntin si realment fa falta continuar pensant en grids quan dissenyem.
La resposta és curta: sí, però amb matisos.
Per què continua tenint sentit usar grids?
Tot i que el disseny digital ha evolucionat molt, el grid no ha perdut la seva utilitat. De fet, continua sent clau en molts aspectes:
- Aporta estructura i claredat al disseny, la qual cosa facilita que l’usuari entengui la informació sense esforç.
- Afavoreix la consistència visual, especialment en projectes amb molts elements o amb diversos dissenyadors implicats.
- És fonamental en dissenys modulars o reutilitzables, com a sistemes de disseny (design systems) o components UI.
- Permet crear layouts responsive més fàcilment, mantenint l’equilibri sense importar la grandària de pantalla.
- Ajuda al fet que el contingut tingui una jerarquia visual clara, la qual cosa millora la “escaneabilidad”.
Quan trencar el grid?
Aquí és on la cosa es posa interessant. En alguns contextos, seguir una grid pot resultar limitant o fins i tot contraproduent. Si estàs dissenyant una landing page creativa, una campanya publicitària digital, o un portfolio visualment trencador, potser l’últim que necessites és una quadrícula.
Trencar l’estructura (quan es fa amb intenció) pot generar un efecte visual més impactant, cridar més l’atenció i transmetre una personalitat única. Això sí: cal saber el que s’està fent. Com deia Picasso: “Aprèn les regles com un professional, per a poder trencar-les com un artista”.
Llavors, el grid, sí o no?
No es tracta de triar entre blanc o negre. El disseny en grid no ha mort, ni molt menys. El que ha canviat és el seu paper. Abans, era una obligació gairebé inqüestionable. Avui, és una eina més de l’arsenal del dissenyador. Una guia, no una presó.
La clau està a saber quan seguir l’estructura i quan allunyar-se d’ella. Dissenyar no és encaixar peces en una quadrícula: és contar una història, guiar a l’usuari i crear una experiència coherent. A vegades el grid ajuda. A vegades, destorba.
En 2025, el disseny en grid continua tenint sentit, però no com un dogma, sinó com una elecció conscient.
Usar-ho o no depèn del projecte, del públic, de l’objectiu i de l’estil que vulguis transmetre.
Així que la pròxima vegada que comencis a dissenyar, pregunta’t: aquest grid està ajudant a l’usuari… o simplement m’està fent la vida més fàcil a mi?