Un Producte Mínim Viable (MVP) és la versió inicial més bàsica d’un producte que es pot llançar per a provar una idea en el món real. No vol dir tenir un producte perfecte, sinó tenir el mínim necessari perquè funcioni i es pugui provar.
A Bitanube, com a desenvolupadors de productes per a tercers (de consultora tecnològica a clients no tècnics), a vegades el major repte és convèncer al client dels mèrits de fer un Producte Mínim Viable (MVP) primer. Molts clients poden esperar que es desenvolupi directament el producte complet dels seus somnis.
Ets nou? Llegeix la part 1 d’aquest Blog i no et perdis res!
Bones pràctiques per a “vendre” el concepte d'MVP als clients
Com presentem l’MVP com l’estratègia adequada sense que soni a retallada de qualitat? Aquí van algunes bones pràctiques que hem après a Bitanube en comercialitzar enfront de clients i altres stakeholders:
Educar sobre el concepte i els seus beneficis: És fonamental explicar clarament què és un Producte Mínim Viable i per què seguir aquest enfocament beneficiarà al projecte del client. Evitem l’argot: parlar en termes plans de “provar primer en petit per a assegurar que anem en la direcció correcta”. Comparatives o metàfores ajuden (per exemple, contar la història de com empreses líders van començar amb MVPs molt simples i gràcies a això van triomfar). Ressalta els avantatges per al seu negoci: menys inversió inicial, arribar abans al mercat, evitar construir alguna cosa que després hagin de canviar totalment, etc. Quan el client entén que un MVP no és fer menys per fer menys, sinó una estratègia intel·ligent per a aconseguir un millor producte final, sol mostrar-se més receptiu.
Alinear l’MVP amb els objectius del client: Hem de deixar clar que l’MVP es dissenya pensant en l’èxit del projecte del client. Per exemple, si l’objectiu del client és atreure inversors ràpid, explica-li que desenvolupar un MVP ràpid li permetrà mostrar tracció real en poc temps. Si el que vol és provar un mercat nou sense arriscar la seva marca, destaca que un MVP pot llançar-se amb una audiència limitada precisament per a testar l’acceptació amb baix perfil. En cada cas, connecta els punts entre el que el client valora i com l’MVP el facilita. Així, el concepte es torna rellevant i no un “capritx metodològic” nostre.
Presentar l’MVP com un pla amb fases, no com un producte incomplet: Una tècnica útil és emmarcar el desenvolupament en etapes. Per exemple: Fase 1 = MVP (amb els seus objectius específics), Fase 2 = iteració amb millores X e I, Fase 3 = producte complet amb característiques addicionals. D’aquesta manera, el client visualitza que no està renunciant a res, només està ordenant el treball de manera que primer es valida l’essencial i després es construeix la resta amb major seguretat. Un roadmap estimatiu ajuda al fet que el client vegi el panorama complet. També és important recalcar: “L’MVP serà un producte funcional que podrem posar en mans d’usuaris reals”, perquè no el confongui amb un simple prototip intern.
Involucrar al client en el procés: Un client que participa es converteix en aliat del MVP. Convida-ho a ser part de les proves pilot, a revisar les primeres versions, a iterar al costat de l’equip. Per exemple, a Bitanube solem fer demostracions freqüents al client durant el desenvolupament del MVP, mostrant progressos i obtenint el seu feedback. Això li dona visibilitat i control. Quan el client veu l’MVP prenent forma i pot opinar, entén millor el seu propòsit. A més, en sentir-se escoltat, confiarà més que el resultat (encara que mínim) reflectirà les seves idees essencials. Transparència i col·laboració són claus: es comparteixen mètriques inicials, aprenentatges d’usuaris beta, etc., gairebé com si el client fos part de l’equip de producte.
Mostrar exemples d’èxit i casos d’ús: Res convenç més que les històries d’èxit. Comparteix casos (genèrics o de domini públic) en els quals un MVP va ser decisiu. Per exemple, comentar com Dropbox va validar la seva idea amb un simple vídeo abans de desenvolupar la plataforma, o com Airbnb va començar amb una pàgina web rudimentària llogant un matalàs inflable i va testar així l’interès del mercat. Aquests exemples il·lustren que no és teoria: és una pràctica provada en la indústria. Fins i tot dins de la teva pròpia experiència, si tens projectes on el Producte Mínim Viable va estalviar costos o va descobrir requisits importants, pots esmentar-los (sense necessitat de revelar informació confidencial). El client veurà que l’enfocament MVP té antecedents reals d’èxit.
Emfatitzar que “mínim” no significa “de mala qualitat”: A alguns clients la paraula “mínim” els genera dubte, pensant que els proposen alguna cosa de baixa qualitat. Aclarim que viable és igual d’important que mínim: l’MVP serà limitat en abast, però ben fet en el seu nucli, pensat perquè els primers usuaris quedin satisfets en l’essencial. Podem encunyar termes com a “versió pilot” o “versió inicial” en la conversa si això ajuda, però sempre deixant clar que l’estàndard de qualitat bàsica estarà assegurat. Per exemple, assegurar que encara que l’app MVP tingui només 3 funcions, tindrà una interfície neta i serà estable. Així el client entén que no comprometrem la seva imatge per sortir ràpid; cuidarem l’experiència dins del delimitat.
Complir i no prometre més del compte: Des de l’inici s’honest sobre el que l’MVP inclourà i el que no. Documentar-ho, com esmentem, ajuda. Evita prometre resultats espectaculars immediats amb l’MVP; en el seu lloc, defineix metes realistes (p. ex., “mesurar interès en X segments” més que “guanyar 1000 clients”). Si gestionem bé aquestes expectatives i després l’MVP aconsegueix aquestes fites modestes, el client veurà el valor. Per contra, si venem l’MVP com si anés a resoldre’l tot màgicament, generarem frustració. Millor subratllar que l’MVP és una aposta controlada per a aprendre, les troballes de la qual conduiran al veritable èxit en fases posteriors.
Ressaltar el suport i acompanyament: Molts clients es convencen quan senten que no se’ls deixarà solos després del Producte Mínim Viable. És a dir, transmetre que l’MVP és part d’un procés on serem aquí per a després escalar el producte amb l’après. A Bitanube, per exemple, deixem clar que després de llançar l’MVP, analitzarem junts els resultats i planejarem les següents iteracions. D’aquest mode, el client entén que l’MVP no és una fi, sinó el començament del camí, i que comptarà amb experts al seu costat per a continuar el desenvolupament. Això li dona tranquil·litat que el projecte continuarà avançant cap a la seva visió completa.
Seguint aquestes pràctiques, hem aconseguit que molts clients abracin l’enfocament MVP i quedin contents amb el procés. La clau està en la comunicació: un Producte Mínim Viable ben explicat es percep com un moviment estratègic intel·ligent, mentre que un mal comunicat pot veure’s com un lliurament incomplet. En última instància, quan el client comprova que l’MVP li va estalviar diners, temps i li va donar claredat sobre el seu producte, es torna el major defensor d’aquest enfocament.
Exemples famosos d'MVP en acció
Per a aterrar tot l’anterior, presentem alguns exemples reals i coneguts que van començar com a Producte Mínim Viable:
Dropbox: Abans d’escriure una sola línia de codi complexa, Dropbox va llançar un vídeo explicatiu que simulava com funcionaria el seu servei d’emmagatzematge en el núvol. Aquest vídeo va ser el seu MVP: va permetre validar l’interès dels usuaris (milers es van subscriure anticipadament) sense haver desenvolupat encara la plataforma. Només després de veure aquesta demanda real, van construir el producte complet.
Uber: L’MVP d’Uber va ser molt limitat geogràficament i en funcionalitat. Van llançar una app bàsica solo disponible en una ciutat (San Francisco), que simplement connectava a uns pocs conductors amb usuaris per a demanar un viatge. No hi havia funcionalitats sofisticades, només l’essencial per a reservar un acte mitjançant el telèfon. Aquesta prova local va permetre a Uber ajustar el seu model de negoci i experiència abans d’expandir-se a altres ciutats.
Amazon: Encara que avui embeni de tot, Amazon va iniciar com un MVP enfocat en un sol tipus de producte: llibres. Jeff Bezos va llançar una web modesta que permetia buscar llibres i comprar-los en línia. En lloc de desenvolupar una gran infraestructura d’inventari, al principi simplement feia demanats a distribuïdors quan algú comprava un llibre i l’enviava manualment. Aquesta estratègia va comprovar ràpidament que hi havia apetit per comprar llibres per Internet, abans d’escalar a altres categories.
Airbnb: Els fundadors d’Airbnb van provar la seva idea de negoci de la forma més bàsica. Van muntar una simple pàgina web i van posar en lloguer un matalàs inflable en el saló del seu apartament per a assistents a una conferència a la seva ciutat. Amb aquesta pàgina senzilla i el seu propi pis com a primer “producte”, van validar que persones desconegudes estaven disposades a pagar per allotjar-se a casa d’algú. Aquest experiment d’èxit va confirmar la viabilitat de la idea abans d’invertir en una plataforma més robusta.
X: X (anteriorment, Twitter) va sorgir com un projecte experimental dins d’una empresa pòdcast (Odeo). La seva primera versió MVP era interna: una eina perquè els empleats compartissin missatges curts entre si. Veient l’adopció interna, ho van llançar al públic de forma molt bàsica, només permetent enviar textos de 140 caràcters i seguir a usuaris. Amb l’ús real, van anar iterant i afegint funcions (retuits, etiquetes, etc.) amb el temps. Però inicialment, Twitter era minimalista a l’extrem, el just per a comprovar que la idea de microblogging enganxava.
Instagram: La popular app de fotografia va néixer de simplificar un producte més complex. Originalment, els seus creadors treballaven en una app anomenada Burbn que tenia moltes funcions (check-ins, planificar quedades, compartir fotos). Van notar que el més usat era la part de fotos, així que van pivotar a un MVP enfocat només en filtres i compartir fotos. La primera versió d’Instagram feia bàsicament això: pujar foto quadrada amb filtre vintage. No tenia missatges privats, ni històries, ni vídeo, ni totes les funcions que avui coneixem – només l’essencial que els usuaris volien en aquest moment. Aquest enfoqui làser en una funció central va ser un èxit rotund i va atreure milions d’usuaris, permetent-los després afegir més capacitats.
Aquests exemples demostren com un MVP ben plantejat pot ser la llavor de productes milionaris. En cada cas, els fundadors van evitar construir funcionalitats complexes d’inici; van preferir llançar una cosa petita, validar amb usuaris reals i aprendre d’ells. Una vegada que l’MVP va confirmar que la idea era bona (o va revelar què ajustar), van poder evolucionar el producte amb molta més certesa.
MVP com a pilar d'una estratègia de producte d’èxit
El Producte Mínim Viable s’ha consolidat com una eina fonamental en el desenvolupament de productes digitals moderns. La seva fortalesa radica a canviar l’enfocament tradicional: en lloc d’invertir gran quantitat de temps i diners en un producte complet basat en suposicions, s’aposta per sortir com més aviat millor a la realitat per a obtenir dades concretes i feedback d’usuaris autèntics. Això permet prendre decisions informades: accelerar si tot va bé, corregir el rumb (pivotar) si és necessari, o fins i tot abandonar a temps una idea que el mercat no valguda, evitant així pèrdues majors.
En aquest recorregut hem vist què és un MVP, els seus avantatges de validació primerenca, estalvi de recursos i iteració contínua, així com els reptes que comporta i com superar-los. També repassem com definir l’abast correcte i la importància de comunicar eficaçment el concepte a tots els involucrats. Lluny de ser un simple terme de moda, l’MVP representa una filosofia de treball centrada en l’aprenentatge i l’adaptació constant. Quan s’implementa adequadament, es converteix en un pilar per a construir productes exitosos en entorns incerts.
A Bitanube hem comprovat una vegada i una altra el poder d’aquest enfocament. Des de startups amb idees innovadores fins a empreses consolidades que llancen noves plataformes, guiar el procés mitjançant un MVP ens ha permès maximitzar les probabilitats d’èxit dels nostres clients. Al final del dia, un MVP no garanteix automàticament el triomf d’un producte, però sí que evita molts fracassos en revelar primerenc què funciona i què no. És, en essència, una assegurança d’aprenentatge.
Per a qualsevol equip o empresa interessada a desenvolupar productes digitals, abraçar la mentalitat MVP és gairebé un pas obligat en l’actualitat. Significa adoptar una postura humil enfront del mercat (reconèixer que no tenim totes les respostes per endavant) i alhora valenta (atrevir-se a llançar una cosa incompleta per a aprendre). Amb bones pràctiques, el suport d’experts experimentats –com l’equip de Bitanube– i la voluntat d’iterar, l’MVP es converteix en la base sobre la qual les idees es transformen en productes exitosos. Llest per a convertir la teva idea en un Producte Mínim Viable i portar-la al món real? Atreveix-te a fer el primer pas mínim viable i descobreix tot el que pots aprendre!